Què és un ex-libris?

Un ex libris (locució llatina que significa “entre els llibres”) és una marca de propietat que s'afegeix als llibres per saber a qui pertanyen. L'exlibris neix de la necessitat de saber qui n'és el propietari en cas de pèrdua, oblit o préstec del llibre. Encara que la seva essència sigui ser un signe distintiu de pertinença i de dret d'ús del llibre. Un ex-libris és molt més que una marca de possessió, és un símbol de l'amor als llibres, la literatura, la lectura i la cultura. Henri Bouchot en el seu tractat Les ex libris et les marques de possessió du livre, escrivia que “l'ex-libris és la marca més antiga de l'amor sincer de els homes pels seus béns literaris.” I, és que els propietaris d'exlibris normalment són grans amants dels llibres i la cultura.

Formats d'ex-libris 

Normalment quan parlem d'exlibris ens referim a l'estampació impresa d'un segell a les primeres pàgines d'un llibre. Però la paraula exlibris engloba tota marca personal que es faci a un llibre. Segur que més d'un ha creat el seu propi exlibris i no se n'ha adonat. Doncs un exlibris pot ser la inscripció manuscrita que fem a les primeres pàgines d'un llibre amb el nom del propietari o la signatura. Per exemple, es considera el primer ex libris de la història una placa feta amb ceràmica, que acompanyava els papirs del faraó Amenofis II (1408-1372 a. C.) i que es conserva al British Museum de Londres.

Els elements bàsics d'un ex-libris 

Els ex-libris tenen dos elements bàsics: l'element visual i l'element textual.

A l'element visual trobem un dibuix, al·legoria o representació gràfica que representa el propietari del llibre. Aquest element visual pot ser molt ric o molt pobre depèn del propietari. Per exemple, si es tracta d'un exlibris de biblioteca, segurament l'element visual només emmarcarà l'element textual amb la informació de la biblioteca i serà una forma geomètrica com un cercle o un rectangle. En contra, si es tracta d'una persona individual, aquest pot ser molt ric, el segell pot mostrar una al·legoria amb diferents elements que defineixen el posseïdor de la col·lecció de llibres.

L'element textual que sempre apareix és el nom del propietari, aquest pot estar acompanyat de la paraula ex libris o d'un equivalent com “aquest llibre pertany a” però no és obligatori. També es poden trobar divises o lemes que complementen l'element visual amb la intenció de mostrar el caràcter del seu amo.

Com es fa un ex-libris

Al llarg de la història s'han fet ex-libris d'una àmplia varietat de materials, des de ceràmica o fusta fins a metalls preciosos. Actualment, normalment, un ex-libris es compon d'un segell de goma, i un mànec de fusta que permet agafar-lo per segellar el llibre.

Per fer un ex-libris, primer, has de decidir el que vols que aparegui en el disseny del segell. Un cop tens la idea. Pots fer un esbós a llapis, fer servir un programa de disseny gràfic o posar-te en contacte amb nosaltres perquè te'l dissenyem.

Jo crearé o adaptaré el teu disseny per transferir-lo sobre la goma del segell i que quedi perfecte. En aquesta pàgina ens pots encarregar el teu ex-libris a mida.

Com es fa servir un ex-libris

No hi ha una manera definitiva d'utilitzar un ex-libris i tampoc hi ha consens sobre on s'ha d'estampar. Tot depèn de les preferències de cadascú.

L'ex-libris es crea per marcar la propietat dels llibres, per això és lògic estampar-los sobre les primeres pàgines dels llibres. Però hi ha qui els fa servir per marcar altres coses que són de la seva propietat, com les cartes o els discos.

Hi ha persones que estampen l'ex-libris a la guarda del llibre. D'altres, a la panxa del mateix o n'hi ha que marquen el llibre en diferents pàgines.

Tampoc no existeix una pràctica ni un costum definitiu sobre el moment de marcar. Pots marcar el teu llibre en el moment de la compra o en acabar la lectura, com un ritual, com si fos una fita. Aquest cas sol ser el de les persones més lectores.

Ara que ja ho saps tot sobre els ex-libris, potser te'n plantegis comprar-ne un. Passa't pel meu botiga i tria el teu.